La cultura de masses ens fa cada cop més intel·ligents. Els seus productes (els videojocs sobretot, però també les series televisives i altres) són cada cop més complexos i, per tant, exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors.
Els videojocs demanen decisions a curt termini sense perdre de vista objectius a més llarg termini i exigeixen un esforç analític que s'acosta al mètode científic. Les telesèries tenen trames cada cop més envitricollades. Tot plegat suposa un estímul intel·lectual per als consumidors d'aquests productes.
Aquesta és la senzilla -tot i que sorprenent- tesi d’Steven Johnson en el seu assaig titulat Si és dolent t'ho recomano. A través de les seves pàgines es multipliquen els exemples que donen raó a aquesta tesi, recorrent a diferents videojocs, series i programes televisius. I val a dir que resulta força convincent.
No crec que els educadors en puguin treure recursos directes per a la seva tasca, però la lectura d'aquest llibre pot provocar una mirada diferent (i més matisada) sobre el món de l'oci audiovisual en el que viuen els nostres infants i adolescents.
